EN DEFENSA DELS DRETS LINGÜÍSTICS
Francisco Muñoz Fernández, portaveu del Grup Polític
Municipal del Bloc - Els Verds d’Alaquàs
a l’empar del que disposa la Llei 8/2010, de 23 de juny de Règim Local de la
Comunitat Valenciana així com el RD 2568/ 1986 de 28 de novembre, pel que
s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les
Entitats Locals, presenten per al seu debat i votació en el Ple la següent:
MOCIÓ
Una veïna d'Alaquàs ha presentat una
reclamació en la Comissaria
de Policia de Xirivella, que es tramitarà al Ministeri de l'Interior, en la
qual denuncia que els agents que la van atendre en acudir a realitzar un tràmit
prèviament concertat li exigien parlar «en
espanyol» quan ella es va expressar en valencià, la llengua que sempre
utilitza, i fins i tot van arribar a cridar a un intèrpret. Actituds
com aquesta, clara mostra d’una total manca de respecte lingüístic i de
menyspreu cap a la llengua pròpia dels valencians, no són per desgràcia
excepcionals, sinó que es mantenen vives, i amb una freqüència preocupant, més
de trenta anys després de l’aprovació de les lleis que garanteixen que les dues
llengües oficials, el valencià i el castellà, tindran el mateix nivell
d’oficialitat en tot el territori valencià.
La
Llei
d’Ús i Ensenyament del valencià plenament vigent garanteix que totes les
persones que viuen en terres valencianes tenen dret a utilitzar el valencià com
a llengua habitual de comunicació, i aquest dret val igual per als diferents
nivells de l’administració com per als centres privats que mantenen una
relació de qualsevol mena amb l’administració autonòmica, com seria el cas de la Comissaria de Policia de Xirivella.
Amb motiu del reiterats incompliments dels drets
lingüístics s’ha creat una nova Plataforma pels Drets
Lingüístics al País Valencià per evidenciar les múltiples vulneracions
d'aquests drets que pateixen els ciutadans valencianoparlants. La nova
plataforma va presentar en la
Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana
una vintena de casos documentats de vulneració d'aquests drets. Un dels mes
greus va ser el de Carles Mateu, un comercial d'Almenara de 41 anys que va ser
retingut per la Guàrdia Civil durant dues hores per expressar-se
en valencià, va patir insults i humiliacions dels agents i tres denúncies presumptament
falses que ascendien a 1.000 euros, la retirada del permís de conduir durant un
any i sis mesos de presó per desobediència a l'autoritat, segons va denunciar
ell mateix en els mitjans de comunicació i davant les autoritats.
Pels motius abans esmentats, el Grup
Municipal de Bloc-Els Verds d’Alaquàs presenta al Ple de l’Ajuntament, per tal
de debatre i, si escau, aprovar, els següents:
ACORDS
PRIMER.- Que l’Ajuntament inste el Consell a
realitzar a realitzar una avaluació de les diverses actuacions de les distintes
administracions, tant local, com autonòmica i estatal, que suposen un atemptat
contra el dret que té tota la ciutadania a expressar-se en valencià de manera
que no supose una discriminació pel motiu de l’ús de la llengua.
SEGON.- Que l’ajuntament inste el Ministeri
d’Interior a posar en marxa una avaluació sobre el grau de coneixement del
valencià dels membres de la
Guàrdia Civil i de la Policia Nacional que presten el
seu servei en la Comunitat Valenciana.
TERCER.- Que l’ajuntment inste al
Ministeri del Interior a que amb, la col·laboració del Consell, fomente el
respecte, l’ensenyament, comprensió i expressió del valencià als membres
policials, amb el fi de millorar la qualitat assistencial i acabar amb els
conflictes lingüístics existents.
.
En Alaquàs, 20 Juny de 2014
En Francesc Muñoz
Portaveu GM Bloc – Els Verds d’Alaquàs
Aquesta va ser rebutjada
MOCIÓ REFERÈNDUM
Francisco Muñoz Fernández, portaveu del Grup Polític Municipal del Bloc -
Els Verds d’Alaquàs a l'empara del que disposa la Llei 8/2010, de 23 de juny de
Règim Local de la Comunitat Valenciana així com el RD 2568/ 1986 de 28 de
novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim
Jurídic de les Entitats Locals, presenten per al seu debat i votació en el Ple
la següent:
Explicació de la moció
Malgrat ser conscients del nostre compromís de no portar a debat mocions d’assumptes
als quals aquest Ajuntament no té competència, el grup municipal Bloc- Els
Verds d'Alaquàs vol complir el seu compromís adquirit de dur al ple les mocions
d’aquells partits que no varen obtenir representació en aquest Ajuntament per
una llei electoral injusta, en aquest cas Esquerra Unida del País Valencià
d´Alaquàs.
El col·lectiu Bloc – Els Verds, com a grup transmissor del colectiu d’Esquerra
Unida del País Valencià d´Alaquàs
EXPOSA:
En una societat democràtica totes les institucions s'haurien d'elegir per
voluntat popular i estar sotmeses al control i a la possibilitat de revocació.
Aquest és un principi bàsic de les societats basades en la sobirania popular,
on la font última de tot poder i autoritat és exclusivament la ciutadania, i
per aquest motiu no pot existir cap autoritat ni cap poder per damunt d’ella,
fent així especial referència al principi bàsic d’igualtat davant la llei de
tothom.
La Constitució Espanyola vigent estableix una monarquia parlamentària, en la que
totes les institucions de l'Estat són elegides -directament o indirecta- per
sufragi universal, a excepció del cap d'Estat, que ho és per raons dinàstiques.
Açò constitueix una anomalia i un anacronisme, compartit amb altres països
europeus però que suposa un fenomen absolutament minoritari tant a la Unió Europea com a
nivell mundial.
La Constitució Espanyola de 1978 va ser aprovada en referèndum, però no
deixava opció a elegir la forma d'Estat entre monarquia o república, sinó que
es tractava de ratificar o no una Constitució que restablia les llibertats
democràtiques després de 40 anys de dictadura repressora. Lògicament, la
immensa majoria dels espanyols i espanyoles en aquell moment van votar a
favor de la Constitució, però això no pot ser interpretat com un suport
majoritari a la institució monàrquica, que mai s'ha sotmès al sufragi popular.
Trenta-sis anys després, la majoria de la població no va votar en aquell
referèndum, ja que tots els que hui tenen menys de 54 anys no havien complit la
majoria d'edat i molts ni tan sols havien nascut. A més, el recolzament de la
ciutadania a la institució monàrquica ha anat reduint-se segons es manifesta en
tots els estudis d'opinió -inclosos els del Centre d’Investigacions Sociològiques-
procés que s'ha accelerat l'últim any en conèixer l'opinió pública diversos
fets presumptament delictius i altres de dubtosa ètica política pels quals el
propi anterior monarca ha hagut de
demanar exemplaritat o disculpes.
Ara amb la passada abdicació de sa majestat el Rei Joan
Carles I en favor del seu fill, sa majestat el Rei Felip VI, ha arribat el moment que el
poble espanyol decidisca lliurement i democràtica la seua forma d'Estat, i per
això presentem els següents
ACORDS:
• Instar al govern de l'Estat
a convocar un referèndum, d'acord amb allò establert a l'article 92 de la Constitució Espanyola,
per a que la ciutadania decidisca el model de Estat, monarquia o república.
• Instar a Les Corts Generals
a que, si en el referèndum guanya democràticament l'opció republicana, posen en
marxa el procediment de reforma constitucional establert en l'article 168 de la
Constitució Espanyola.
Alaquàs, 20 de juny de 2014
Signat: Francisco Muñoz Fernández
Aquesta va ser rebutjada
MOCIÓ CONTRA LA LLEI GENERAL DE
TELECOMUNICACIONS
Francisco Muñoz
Fernández, portaveu del Grup Polític Municipal del Bloc - Els Verds d’Alaquàs a l’empar del que disposa la Llei
8/2010, de 23 de juny de Règim Local de la Comunitat Valenciana així com el RD
2568/ 1986 de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització,
Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, presenten per al seu debat
i votació en el Ple la següent:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
En els darrers 15 anys s'ha produït un augment exponencial d'una nova
contaminació ambiental que prové dels camps electromagnètics artificials d'alta
freqüència, fàcilment constatable en l'expansió de les radiofreqüències per la
implantació de les xarxes de telefonia mòbil i un interminable llistat de
dispositius de tecnologia inalàmbrica.
Especialment rellevant és l'impacte local provocat per les antenes base de
telefonia mòbil visible en la preocupació ciutadana reflectida en
l'eurobaròmetre especial sobre camps electromagnètics de l'any 2010, en les
nombroses denuncies de conglomerats de càncer en l'entorn de les antenes i en
les innombrables mobilitzacions i peticions veïnals manifestades a nivell
municipal en tot el territori del estat.
Aquesta preocupació ciutadana va en consonància amb les nombroses alertes
des de diferents àmbits (científics, institucions europees i internacionals,
jurídics), que insten les administracions públiques a aplicar el principi de
precaució (arreplegat en la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública), davant aquestos contaminants
ambientals que ens alerten del seu risc potencial per a la salut de les
persones, especialment en la infantesa, la joventut, les dones gestants i
altres grups sensibles.
Entre les Recomanacions i alertes des del camp científic, des dels sectors
en clara absència de conflicte d'interessos, destaca la revisió bibliogràfica
de més de 3.800 estudis científics i treballs sobre l'exposició a Camps
Electromagnètics (CEM) del panell internacional de científics del Grup Bioinitiative
(2007/2012), que constaten (com en la Monografia de la International Commission
for Electromagnetic Safety -ICEMS- del 2010 sobre els efectes no tèrmics dels
camps electromagnètics), que els nivells existents de seguretat pública són
inadequats per a protegir la salut pública i documenten les evidències sobre
els efectes biològics i efectes adversos contra la salut en els gens i en l'ADN
(genotoxicitat), en les proteïnes de l'estrès, en la melatonina i el sistema
immunològic, en la fertilitat i la reproducció, els efectes fetals i neonatals,
l'alteració de la barrera hematoencefàlica, les evidències d'autisme, les
alteracions neurològiques i del comportament (memòria, aprenentatge,
comportament, atenció, trastorns de la son), la leucèmia infantil i altres
càncers infantils, tumors cerebrals, Alzheimer...
Des de 1998, conferències i declaracions mèdiques i científiques
precaucionistes de tot el món
plantegen aplicar el principi de precaució en la línia del principi ALARA
(tan poc com siga raonablement possible), amb límits i criteris més restrictius
davant una creixent evidència dels efectes no tèrmics de l'exposició a la
radiació no ionitzant en totes les freqüències.
La classificació (maig/2011) de l'Agència Internacional d'Investigació
sobre el Càncer (LARC) de L'Organització Mundial de la Salut (OMS), de les
radiofreqüències (com les de la telefonia Mòbil)
com a possiblement cancerigen per als humans tipus 2B, és considerada ja
desfasada en l'última actualització (2012) de l'Informe BioInitiative que, en
base a les últimes investigacions, consideren que ja hauria de ser qualificat
com a cancerigen conegut tipus 1, la màxima classificació (igual que el tabac i
l'amiant)
Des de l'àmbit professional, científic i de distintes administracions
sanitàries (com la Health Protection Agency del Regne Unit o el Comitè Nacional
de la Radiació No Ionitzant de la Federació Russa) s'alerta també de l'expansió
d'una síndrome que cada vegada afecta més persones de tot el món:
l'Electrohipersensibilitat, intolerància a l'exposició als camps
electromagnètics no ionitzants, que el Parlament Europeu (en el punt 28 de la
Resolució A60089/2009) sol·licita als estats membres reconèixer-la com a
discapacitat funcional a l'igual que ja es va fer a Suïssa l'any 2000, “amb la
finalitat de garantir una protecció adequada i igualtat d'oportunitats a les
persones que la pateixen”.
A més de la classificació de l'OMS de les radiofreqüències com a
probablement cancerígenes en maig de
2011, destaquen les declaracions de l'Agència Europea del Medi Ambient (des del
2007 fins a l'actualitat), les del Parlament Europeu (2008 i 2009) i la de
l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (2011), en la línia d'aplicar ja
mesures precaucionistes en base als informes científics anteriorment citats.
L'Informe Mundial del Càncer del 2014 de la IARC (OMS) alerta sobre la
necessitat de reforçar la prevenció actuant sobre els contaminants ambientals
per a evitar la previsió de la duplicació de nous casos (de càncer) en les
pròximes dues dècades.
Diferents sentències del Tribunal Suprem ja reconegueren la competència
municipal de protecció sanitària a la població per a reduir nivells d'exposició
als camps electromagnètics i establien mesures addicionals de protecció a les
establertes en el Reial Decret 1066/2001 (que fixa límits d'exposició menors i
espais protegits en el planejament urbanístic).
La Llei General de Telecomunicacions, sotmet directament el desplegament de
xarxes públiques de comunicacions electròniques a les disposicions del Ministeri
d'Indústria, Energia i Turisme, en nom de la competència exclusiva de l'Estat,
usurpant la competència municipal per a atorgar llicències i les competències
municipals i autonòmiques en el camp de les telecomunicacions (medi ambient,
ordenació urbana i territorial i salut pública) amb les següents conseqüències:
-
Desprotecció
jurídica en matèria de salut i consum: vulnera l'article 43 de la Constitució
Espanyola, que reconeix el dret a la protecció de la salut. No aplica ni deixa
aplicar el principi de precaució (reconegut en l'article 3 de la Llei 33/2011
General de Salut Pública) i deixa en mans privades i interessos comercials les
consideracions relatives a l'expropiació forçosa i a les infraccions greus. No
atén les recomanacions precaucionistes de la Resolució 1815 de l'Assemblea
parlamentària del Consell d'Europa (2011), ni les convencions internacionals
com la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat
(2006), ni el Conveni d'Aarhus
-
(1998),
sobre accés a la informació, participació pública en la pressa de decisions i
accés a la justícia en temes mediambientals.
-
Davant
la possibilitat de l'expropiació de béns privats i públics per a la
instal·lació d'antenes de telefonia mòbil preveiem una gran conflictivitat
davant la qual els governs municipals no tindrem cap possibilitat d'intervenció
real, en quedar delegats a un paper subsidiari (realització d'informes
-
no
vinculants).
-
L'autonomia
municipal és una garantia institucional, qüestionada per aquest projecte de
Llei, que està reconeguda en la Constitució Espanyola de 1978 (articles 137 i
140) i en la Carta Europea d'Autonomia Local (article 3.1) ratificada per
l'estat espanyol l'any 1988. Dita autonomia està reconeguda en la Llei 7/1985,
del 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en la preservació dels
interessos municipals en matèria de: A) Plantejament, gestió, execució i
disciplina urbanística, protecció i gestió del Patrimoni històric. B) Medi
Ambient Urbà... i protecció contra la contaminació... J) Protecció de la
salubritat pública. Ñ) Promoció en el terme municipal de la participació de la
ciutadania en l'ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i
de les comunicacions.
Per totes les raons exposades, plantegem al Plenari Municipal, les
següents:
PROPOSTES D'ACORS
1.- Que l'Ajuntament d'Alaquàs mostre el seu rebuig a la nova Llei General
de Telecomunicacions per atemptar contra l'autonomia municipal i autonòmica i
eleve al Govern central la proposta consistent en què qualsevol reforma que
afecte les entitats locals i autonòmiques haurà de comptar amb la seua
participació.
2.- Comunicar igualment al Govern central la necessitat que qualsevol
reforma de la Llei de Telecomunicacions hauria d'haver tingut en compte la
salut i la vida per damunt dels beneficis econòmics i no atendre només els
interessos de la indústria.
3.- Instar al govern central que promoga un desplegament de les
telecomunicacions segur i saludable i que escolte a tots els actors afectats per
la LLEI: als governs autonòmics i locals i especialment la societat civil
(associacions i col·lectius implicats) i als científics experts independents
(les seues investigacions i els seus punts de vista), atenent les recomanacions
de la Resolució 1815 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (maig
del 2011) sobre “Perills potencials dels camps electromagnètics i els seus
efectes sobre el medi ambient”, així com els Convenis internacionals
relacionats (Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, i el Conveni d'Aarhus
de 1998, sobre l'accés a la informació, participació pública en la pressa de
decisions i accés a la justícia en temes mediambientals).
4.- Fer arribar aquest acord als Governs Central i Autonòmic, als Grups
Polítics del Congrés de Diputats i Diputades i de les Corts Valencianes, així
com a la Junta de Govern de la FEMP.
Alaquàs, 20 de juny de 2014
Signat:Francisco Muñoz Fernández
Aquesta va ser aprovada
MOCIÓ DEL BLOC-ELS VERDS
D’ALAQUÀS PER A afavorir un procés de
canvi deLS nomS FRANQUISTES entre les entitats D’ALAQUÀS
Francisco Muñoz Fernández, portaveu
del Grup Polític Municipal del Bloc -
Els Verds d’Alaquàs a l’empar del que disposa la Llei 8/2010, de 23 de juny
de Règim Local de la Comunitat Valenciana així com el RD 2568/ 1986 de 28 de
novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim
Jurídic de les Entitats Locals, presenten per al seu debat i votació en el Ple
la següent:
MOCIÓ
La dedicació d'un espai públic o
privat a unes determinades persones, dates o fets, és un dels majors honors que
un poble o una ciutat pot oferir. Converteixen l’homenatjat en exemple dels
ciutadans que hi viuen o transiten per la localitat, o bé enalteixen un
esdeveniment, i d’aquesta manera passen a la memòria col·lectiva com a causa
d'un bé a la comunitat o com a referència històrica del patrimoni comú.
És competència directa de
l'Ajuntament els canvis de noms de carrers i places, així com d'edificis
públics de propietat municipal. Hi ha sentències que exigeixen als Ajuntaments el
deure legal que com a Administració Pública té per a complir el mandat sobre la
retirada de tots els elements que esmenta l’Art 15 de la Llei de Memòria
Històrica.
Malgrat el canvi de nom d’alguns
carrers, encara estan presents en el nostre poble símbols feixistes del passat
règim. És el cas, en primer lloc, del carrer Severí Aznar, sociòleg col·laboracionista
amb les dos dictadures del segle XX i procurador a les Corts Espanyoles durant
cinc legislatures del període franquista.
I en segon lloc, les plaques amb el
jou i les fletxes inserides en les façanes dels habitatges de protecció oficial
privada construïts entre 1939 i 1975.
També en l’àmbit privat existeixen
exemples d’homenatges franquistes, com són els casos Concrets, del col·legi
públic González Gallarza (que conserva el nom del general de l’exèrcit
franquista i ministre de l’aire del govern feixista) i les falles Genovés
(homenatge a Eduardo Genovés Amorós, sindicalista y Procurador en Corts durant el període franquista) i 18 de
Juliol (dia del “Alzamiento Nacional” de Franco des de la seua victòria en
1936).
Al col·lectiu Bloc/Els verds
d’Alaquàs no creguem que actualment siga intenció de les empreses i
associacions amb noms franquistes fer apologia al passat règim, ni tampoc és un
sentiment generalitzat entre els seus usuaris. Per això pensem que és possible
i també necessari que l’ajuntament propicie entre les institucions un procés
consensuat de canvi de nom.
Mantindre aquest homenatge a
persones o fets colpistes és un clar menyspreu als valors democràtics en els
quals hui es basa la nostra convivència, a més d'un incompliment evident de la
Llei 52/2007, anomenada de Memòria Històrica, i més concretament de l’article
15 referent als símbols i monuments públics que relatem a continuació:
Article 15. Símbols i monuments
públics.
1. Les Administracions públiques, en
l'exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la
retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius
d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil
i de la repressió de la Dictadura. Entre aquestes mesures podrà incloure's la
retirada de subvencions o ajudes públiques.
2. Allò previst en l'apartat
anterior no serà aplicable quan els esments siguen d'estricte record privat,
sense exaltació dels enfrontats, o quan concórreguen raons artístiques,
arquitectòniques o artístic-religioses protegides per la llei.
3. El Govern col·laborarà amb les
Comunitats Autònomes i les Entitats Locals en l'elaboració d'un catàleg de
vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura als efectes previstos en
l'apartat anterior.
4. Les Administracions públiques
podran retirar subvencions o ajudes als propietaris privats que no actuen de la
manera prevista en l'apartat 1 d'aquest article.
En atenció a aquestes consideracions, i
a proposta del Grup Municipal del BLOC-Els Verds d’Alaquàs, el Ple de
l’Ajuntament d’Alaquàs acorda:
Que se substituisca el nom del
carrer Severí Aznar pel de Virgili Besó Ortí, que fou el president de la Comissió Gestora Municipal d’Alaquàs en el
període de la Guerra Civil Espanyola.
Que s’elimine l’homenatge de les
plaques franquistes dels habitatges de protecció oficial mitjançant el canvi
per altres amb el lema “aquests habitatges varen ser construïts en règim de
protecció oficial”, o bé amb un adhesiu que oculte l’escut franquista i expose
l’article núm. 15 de la Llei de Memòria històrica.
Una vegada finalitzades les
anteriors accions competència exclusiva del consistori pel seu caràcter públic,
instem a l’ajuntament a que inicie una segona fase, consistent en iniciar un
procés per consensuar amb les entitats privades el canvi del nom actual
franquista, ajudant a minimitzar les despeses relatives al canvi de nom.
Alaquàs, 20 de Juny de 2014
Francisco Muñoz
Portaveu del
Bloc-Els Verds d’Alaquàs
Aquesta va ser rebutjada
.jpg)
